Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador
Vosté està > banda > concerts de la banda > any 2017 > the odyssey, Ítaca
The Odyssey, Ítaca
TÍTOL
The Odyssey, Ítaca
El moviment final de la Simfonia Nª 2 contrasta agudament amb el de L'Illa de Calipso de diverses maneres, el que porta a una conclusió de l'obra. La peça s'obre amb un trio de piano/carilló/triangle, interromput en certs punts pel retorn del corn anglés del moviment 3. Després d'uns segons, la calma disminueix a mesura que els tambors de l'oceà entren i un duo de trompes, imitant el so de les antigues banyes, repeteix el motiu que va obrir la simfonia en si. No obstant això, aquesta familiaritat disminueix gairebé tan ràpidament com la tensió de l'obertura, donant pas a una melodia dramàtica. Les trompes continuen aquesta melodia, accentuada per les explosions de la resta de la banda, i després totes les parts creixen en la primera secció aventurera i optimista. Aquesta secció es fa encara més èpica pel fet que diverses parts passen les melodies entre ells, de les trompes i saxòfons als oboès i els bombardins. Tota la secció està constantment marcada per línies de llautó mordents i melodies úniques de flauta/piccolo que s'eleven sobre la resta de les melodies i les tornen a dibuixar en el tema dramàtic original. Acabat per una triomfant, molt breu fanfàrria, les seccions van decreixent molt com ho van fer en els moviments 1 i 2 com la peça entra en la seva segona secció. Smith fa servir un tambor de ressort, varetes de vent i xiulets de vent per simular el so d'un arc que està sent encadenat i fletxes que s'alliberen, tot coronat per repeticions d'Odisseu Tema. Quan els vents xiulen i les varetes de vent continuen jugant, els bodhràns i els tambors de fre simulen els sons de la batalla, que condueixen a la tercera secció. La tercera secció comença amb una repetició del tema Agressiu, una vegada més modificat, des del primer moviment. Tot i que el llautó toca una melodia que recorda a la primera part de la cançó, una sèrie de trigèmins cromàtics porten a la banda de retorn al tema Victoriós del moviment 1. Com les campanades imiten el so de totes les campanes d'Ítaca, la rugint fanfàrria que originalment va obrir la simfonia torna a tancar-la, amb un final modificat en el qual tota la banda porta la cançó a una conclusió rugent.
AUTOR
ROBERT W. SMITH, (1958)
NARRADORES
Manela Faus i Joana Gregori
INTÈRPRET
Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador
DIRECTOR
Manuel Godoy