Vosté està > banda > concerts de la banda > any 2019 > concert de Santa Cecília
Nom | Instrument |
---|---|
Patricia Benito Roig | Saxo Alt |
Marc Bixquert Bataller | Saxo Alt |
Andrea Durà Garcia | Clarinet |
Gema Estruch López | Clarinet |
Jordi Ferri Bover | Percussió |
Itziar Peiró Santamaria | Flauta |
Nom de l'obra | Autor |
---|---|
Capellino, pasdoble de concert, 1981 | Pedro Joaquín Francés Sanjuan |
Firestorm, rapsódia, 1992 | Stephen Bulla |
La quintessenza, poema descriptiu, 1998 | Johan de Meij |
Satiric dances, comèdia musical, 1975 | Norman Dello Joio |
The magnificent seven, BSO, 1960 | Elmer Bernstein |
CAPELLINO, pasdoble, 1981
Aquest pasdoble va obtindre el segon premi, en la modalitat de pasdobles lleugers, del concurs convocat per la UNDEF i l'Associació de Sant Jordi d'Alcoi amb motiu del primer centenari de la música festera el 1981. El compositor el va dedicar a Juan Martínez Capellino, primer president de la Societat Musical La Pau de Beneixama.
FIRESTORM, rapsòdia, 1992
El compositor nordamericà Stephen Bulla va compondre l’obra Firestorm (Tempesta de foc) per a la Banda de l’Exèrcit dels Estats Units i va ser interpretada per primera vegada el 27 d’abril de 1991. Composta com a rapsòdia d’un sol moviment, Firestorm es va inspirar en la (primera) Guerra del Golf Pèrsic que el 1991 va enfrontar una coalició internacional de països liderada pels Estats Units amb l’Irak de Sadam Hussein arran de la invasió de Kuwait i l’impacte emocional que aquest fet va causar al compositor. El primer motiu de l’obra és una melodia frenètica que capta els antics esperits lliures d’una escena del mercat de Bagdad. A continuació, es presenta un soliloqui que representa la bellesa tranquil·la i verge del camp iraquià abans del setge. Al final de l’obra el compositor va escriure: «Acabada el 26 de febrer de 1991, dia en què Kuwait va ser alliberat».
LA QUINTESSENZA, poema descriptiu, 1998
Aquesta obra és una evocació de la quinta essència (del llatí QUINTA ESSENTIA), terme que fa referència a la concepció procedent de l’antiguitat que es refereix al nucli essencial de qualsevol substància. A l’alquímia de l’edat mitjana, la quinta essència (també anomenada èter) era un hipotètic cinqué element de la natura, que complementava els quatre elements clàssics: terra, aigua, aire i foc.
El compositor holandés centra la peça en un motiu de cinc notes amb diverses variacions i intenta aprofundir en l’essència de la matèria musical. L’obra es divideix en cinc parts on el nucli de la composició és la part central, amb un estil líric, precedida d’una obertura en forma de fanfàrria protagonitzada pels metalls seguida d’una variació burlesca. A la quarta part, el motiu principal només s’utilitza com a senyal ambiental i al final es repeteix el tema d’obertura, de manera que el cercle musical és complet.
SATIRIC DANCES, comèdia musical, 1975
Satiric Dances va ser encarregada per commemorar el bicentenari de l’inici la Guerra d’Independència dels Estats Units. Dello Joio, en aquell moment degà de l’Escola d’Arts de la Universitat de Boston, va acceptar l’encàrrec però amb la condició que es basaria en una peça que havia utilitzat com a música de fons per a una comèdia d’Aristòfanes, que utilitzava la sàtira a les seues obres de teatre per a criticar les qüestions polítiques i socials a l’antiga Grècia.
L’obra es presenta en tres moviments. El primer (Allegro Pesante), amb l’entrada dels metalls, fa significar la importància de l’obra, però el ritme ràpid impedeix que la simplicitat es faça pesada. Agafant un ritme molt més lent, el segon moviment comença amb una melodia melancòlica de les flautes i el metall greu que presenta unes característiques lleugeres i delicades molt marcades. El tema central evoca pensaments d’una dansa que acaba convertint-se en un tema solemne. El moviment final és introduït per la percussió i les ràpides dinàmiques evoquen els objectes associats als títols de les obres de teatre d’Aristòfanes: núvols, vespes i ocells.
THE MAGNIFICENT SEVEN, BSO 1960
Banda sonora original de la pel·lícula Els set magnífics dirigida per John Sturges que explica la història d'una banda de pistolers contractats al salvatge oest per a protegir una frontera mexicana d'una colla de bandolers. Els set pistolers entrenen els vilatans en l'art del tiroteig i repulsen amb èxit els atacs dels bandolers. A l'enfrontament final, el poble és alliberat però amb un cost elevat. Dels set, només en sobreviuen tres a la ferotge batalla.
Elmer Bernstein (no confondre amb Leonard Bernstein) va rebre la nominació a la cerimònia dels Òscars per part de l'Acadèmia de Cinema per aquesta música, però no va guanyar la preuada estatueta, cosa que faria anys més tard amb la banda sonora del film Thoroughly Modern Millie (Millie, una noia modernax).