Vosté està > banda > concerts de la banda > any 2018 > concert del Mig Any Fester
Nom de l'obra | Autor |
---|---|
Arte, pasdoble simfonicoflamenc, 2015 | Juan Bautista Francés Parra |
Alfawara, marxa mora, 2012 | Saül Gómez i Soler |
Zoraidamir, marxa cristiana, 1969 | José Pérez Vilaplana |
El mahdí, marxa mora, 1976 | José Pérez Vilaplana |
Mavi & Borja , pasdoble | Joan Salvador Mont Arnal |
20 de març, marxa mora, 2008 | Francisco Valor Llorens |
Nando, el Xato de Pego, marxa cristiana, | Juan A. Castelló Cardona |
Piccadilly Circus, marxa cristiana, 1991 | Josep Vicent Egea Insa |
ARTE, pasdoble de Juan Bautista Francés Parra, 2015
Pura festa!!!! Així és com defineix el nostre compositor i amic de Beneixama aquest pasdoble de l'any 2015. Castanyoles, flamenc, ritme, melodia, ball i diversió són els elements que conformen aquest pasdoble simfonicoflamenc.
Aquesta obra està inspirada en la força, el ritme, la tradició, la desimboltura i l'essència de l'art del flamenc. L'autor adapta aquests elements creant una peça amb forma de pasdoble clàssic, però amb una extensió més llarga i un tractament harmonicocontrapuntístic elaborat, colorista i rítmic, la qual cosa confereix la denominació de pasdoble simfònic.
Cal destacar en aquesta peça l'ús d'una gran quantitat d'instruments de percussió així com l'ús del calaix flamenc, instrument imprescindible en aquest estil musical i que és interpretat i dansat per tot el món però amb origen propi d'Andalusia.
ALFAWARA , marxa mora de Saül Gómez i Soler, 2012
Aquesta marxa mora del compositor d'Ontinyent és un encàrrec de l'Ajuntament d'Elda per ser peça obligada al XXVII Certamen de Música Festera d'aquesta ciutat el 2012.
La marxa es construeix a partir d'una cèl·lula de quatre notes presentades a la introducció. Aquesta cèl·lula és la que origina tots els temes a partir de diferents recursos compositius. La marxa barreja diferents llenguatges que van des de l’atonalitat fins el puntillisme acordal que ens recorda l'impressionisme.
In Memoriam JOSÉ PÉREZ VILAPLANA
Jo vaig nàixer en, de, per i per a Cocentaina. Així es definia aquest músic, nascut el 22 d'agost de 1929 en el carrer que avui porta el seu nom. Va ser considerat mestre de mestres i un dels més grans compositors de música per a les festes de moros i cristians.
José Pérez Vilaplana estudia solfeig amb Joaquín Sansalvador Corts, realitza estudis lliures en el Real Conservatori de València, ingressa en la banda local la Unió Musical Contestana el 1946 i, en plena joventut, als seus vint-i-sis anys accedeix al primer faristol, rebent la batuta del seu professor D. Rafael Giner Estruch ... la resta, tantes i tantes coses, vénen pel seu propi peu, amb tota normalitat, a mesura de les circumstàncies, creant-se un nom, dibuixant un estil propi i personalíssim.
La seua dilatada vida dedicada a la direcció, composició i docència musical li van valdre multitud de distincions.
ZORAIDAMIR, marxa cristiana de José Pérez Vilaplana, 1969
El 1969, només tres anys després de la primera marxa cristiana del Mestre José María Ferrero Pastor Bonus Christianus, aquest singular i prolífic compositor de Cocentaina, escriu la marxa cristiana Zoraidamir i li va posar aquest estrany títol que evoca el nom femení Zoraida. En aquesta peça encara sonen els ressons de l'estil del pasdoble del compositor de Cocentaina, sobretot en la instrumentació i en els ritmes de la percussió, però amb un marcat caràcter dispar, diferent al del pasdoble, el singular grup de tresets de corxeres que antecedeix als temes principals i que indiquen al cap i a l'esquadra cristiana que és el moment de lluir el seu mestratge en la desfilada. El ritme que al principi és pausat com un pasdoble va animant-se fins esclatar.
EL MAHDÍ , marxa mora de José Pérez Vilaplana, 1976
Va tindre una bona acollida en la seua estrena l'any 1976 però últimament no és massa interpretada. De fet la última volta que va sonar en les Festes d'Alcoi va ser en l'alferesia mora 2005. L'esquadra de negres de la Filà Cordón va arrancar al Partidor amb aquesta entranyable marxa mora. El mestre José Pérez Vilaplana la va dedicar a la Filà Llana de Cocentaina en el seu any de capitania mora. El títol El mahdí és una traducció de l'àrab que vol dir l'enviat d'Al·là, déu de la religió islàmica.
MAVI & BORJA, pasdoble de Joan Salvador Mont Arnal
Mavi & Borja està escrit amb motiu de la unió matrimonial de dos amics propers com són Mavi Lledó, clarinetista d'Altea i Borja Vera, trompetista de Miramar. És per això que el pasdoble té una xicoteta intervenció solista de trompeta en la primera part i una bonica melodia de clarinet en el trio. Estrenat el dia de la boda, inclou també un final en l'estil de la música tradicional suïssa, que és on viuen ells ara, amb vista que la puguen tocar amb la banda en la qual toquen des de l'exili. També inclou una part que recorda la música llatina en el fort de metall, en homenatge als gustos musicals del que ha estat tants anys company de batalles amb l'Aureba.
20 DE MARÇ, marxa mora de Francisco Valor Llorens, 2008
Marxa mora estrenada el 2008 per l'Associació Artística Musical d'Oliva, dedicada a Vicent Roig Tomàs, gran fester de la Filà Marràqueix d'Oliva, encàrrec de la seua dona Mila i les seues filles Marta i Mireia per a conmemorar el seu cinquanta aniversari. El títol de l'obra fa referència a la data del mateix.
NANDO, EL XATO DE PEGO, marxa cristiana de Juan A. Castelló Cardona
Marxa cristiana dedicada a Fernando Moya, cap de la Filà Albardins de Pego. En ella estan presents les tres grans aficions de Nando, la festa, la dolçaina i la batucada. En la festa, com a cap de la Filà Albardins, la marxa té motius rítmics i melòdics de la marxa Albardins, que és l'himne de la Filà. Dos fragments rítmics al principi i cap al final recorden el Nando de la batucada. La dolçaina no podia faltar en la marxa i acabar en Cucanyes, uns dels referents de la dolçaina. El tema principal de la marxa és un tema molt conegut, la cançó Per la flor del lliri blau, un tema molt personal que identifica Nando.
PICCADILLY CIRCUS, marxa cristiana de Josep Vicent Egea Insa, 1991
La seua obra premiada a Alcoi l'any 1991 va trencar qualsevol motle creat, fusionant el caràcter marcial de la marxa amb un llenguatge harmonicomelòdic de clara influència jazzística i amb certs tints de música tradicional americana. La influència dels estudis d'Egea a Londres (el títol fa referència a un famós districte londinenc amb una important activitat artística) i a Nova York, es fa patent en una proposta qualificada d'arriscada en el seu moment i que prompte va fer rendir-se fins al crític més conservador per la seua factura tan ben assolida i el seu absolut caràcter festiu.
ORGANITZA
AGRUPACIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA D'ADOR | FEDERACIÓ SOCIETATS MUSICALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA |
---|---|
COL·LABORACIÓ ESPECIAL
COLLA TABALETERS I DOLÇAINERS FA-RESSOL |
---|
COL·LABORA
JUNTA DE MOROS I CRISTIANS D'ADOR | AJUNTAMENT D'ADOR |
---|---|