Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

PROGRAMA DE CONCERT

Obres interpretades per la Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador en l'any 2017

Nom de l'obra	Autor
Llegenda Rumanstscha, cançons populars	Oliver Waespi
The Odyssey, simfonia nº 2 , dividida en quatre moviments	Robert W. Smith
Of a Castles and Legends, poema simfònic	Thomas Doss
Pilatus: Mountain of Dragons	Steve Reineke

NOTES AL PROGRAMA

LLEGENDA RUMANTSCHA, d'Oliver Waespi

Sis cançons populars escrites en romanç de la regió dels Grisons, el cantó més gran de Suïssa, són la base d'aquesta meravellosa obra d'Oliver Waespi. El compositor va citar aquestes melodies gairebé to per to i les va teixir per a convertir-les en una rapsòdia. Aquestes constitueixen la base d'aquesta excel·lent obra. Aquesta obra va ser l'obra obligada al X Certamen Internacional de Bandes Vila de la Sénia (Tarragona) celebrat el passat any 2016.

THE ODYSSEY, simfonia nº 2 de Robert W. Smith

Obra inspirada en l'epopeia grega d'Homer L'Odissea, dividida en quatre moviments

1. La Ilíada. Aquest moviment explica la història de la increïble victòria dels grecs contra els troians, amb el famós cavall de Troia. El moviment s'inicia amb l'anomenada resposta de les trompes que s'amplia ràpidament en una fanfàrria majestuosa. Un altre tema en l'obra serveix per presentar a Ulisses en un duo de flauta i trompa recolzats per un sintetitzador. La banda torna una altra vegada a la fanfàrria inicial abans d'entrar en una secció més potent i agressiva: els instruments de fusta alternen passatges ràpids i virtuosístics, mentre que els metalls introdueixen un tema totalment nou, encara si cap més amenaçador. Aquest nou tema arriba al seu clímax i es repeteix ràpidament la seva primera part davant un descens ràpid de fusta que marca el to de la segona part del moviment, El Cavall de Troia. Igual que en moltes de les seves obres, Smith ha utilitzat instruments de percussió inusuals per crear diferents efectes tals com la lluita amb espases, o el so del foc. El foc es propaga ràpidament a través de la banda, finalment arribant al crescendo que reintroduiex el tema agressiu, encara que amb tacte més triomfant. Aquest tema lleugerament modificat porta a la banda al seu final, provocant un clímax espectacular i victoriós.
   
   
   
   
   
   
2. Vents de Posidó. Aquest moviment descriu el viatge que Ulisses realitza durant deu anys pel mar, impulsat i guiat gràcies al vent del Déu Posidó. La secció central està basada en el conte de les sirenes, que gràcies al seu bell i captivador cant intenten atreure als mariners cap a les roques el que comporta una mort segura. Ulisses aconsegueix eludir aquest cant i comença l'ardu i perillós viatge de retorn fins que aconsegueix arribar a la seva estimada illa, Ítaca.
   
   
   
   
   
   
3. L'Illa de Calipso. Aquest moviment ens mostra a Ulisses lamentant-se mentre està encallat en una estranya illa que pertany a la Deessa Calipso. Ací, ell pot tenir el que vulga, fins i tot la immortalitat, però mai és realment feliç, en recordar que ell va prometre a la seva estimada Penèlope que anaven a envellir i morir junts. Aquest moviment s'obre amb un efecte especial rellotge. Un trist solo de saxòfon alt introdueix el tema principal de l'obra, al que s'uneixen la resta de vents fins que el moviment arriba al clímax en la seva part central i comença a descendir a poc a poc fins a arribar a la part final apagant-se, tot el que queda és el so de les ones del mar i el so tic-tac del rellotge perdent-se en la distància.
   
   
   
   
   
   
4. Ítaca. El moviment final de la Simfonia Nª 2 contrasta agudament amb el de L'Illa de Calipso de diverses maneres, el que porta a una conclusió de l'obra. La peça s'obre amb un trio de piano/carilló/triangle, interromput en certs punts pel retorn del corn anglés del moviment 3. Després d'uns segons, la calma disminueix a mesura que els tambors de l'oceà entren i un duo de trompes, imitant el so de les antigues banyes, repeteix el motiu que va obrir la simfonia en si. No obstant això, aquesta familiaritat disminueix gairebé tan ràpidament com la tensió de l'obertura, donant pas a una melodia dramàtica. Les trompes continuen aquesta melodia, accentuada per les explosions de la resta de la banda, i després totes les parts creixen en la primera secció aventurera i optimista. Aquesta secció es fa encara més èpica pel fet que diverses parts passen les melodies entre ells, de les trompes i saxòfons als oboès i els bombardins. Tota la secció està constantment marcada per línies de llautó mordents i melodies úniques de flauta/piccolo que s'eleven sobre la resta de les melodies i les tornen a dibuixar en el tema dramàtic original. Acabat per una triomfant, molt breu fanfàrria, les seccions van decreixent molt com ho van fer en els moviments 1 i 2 com la peça entra en la seva segona secció. Smith fa servir un tambor de ressort, varetes de vent i xiulets de vent per simular el so d'un arc que està sent encadenat i fletxes que s'alliberen, tot coronat per repeticions d'Odisseu Tema. Quan els vents xiulen i les varetes de vent continuen jugant, els bodhràns i els tambors de fre simulen els sons de la batalla, que condueixen a la tercera secció. La tercera secció comença amb una repetició del tema Agressiu, una vegada més modificat, des del primer moviment. Tot i que el llautó toca una melodia que recorda a la primera part de la cançó, una sèrie de trigèmins cromàtics porten a la banda de retorn al tema Victoriós del moviment 1. Com les campanades imiten el so de totes les campanes d'Ítaca, la rugint fanfàrria que originalment va obrir la simfonia torna a tancar-la, amb un final modificat en el qual tota la banda porta la cançó a una conclusió rugent.

OF A CASTLES AND LEGENDES, poema simfònic de THOMAS DOSS

Poema simfònic de Thomas Doss amb el qual l'autor ens relata esta tràgica llegenda a través del poder de la música. Disfrutarem de moments devots, ensomnis, banquets, cavallers... Un veritable retrat musical d'una llegenda de l'edat mitjana europea.

Aquesta obra relata la llegenda alemanya de la Dama Blanca que vivia al castell de Kubelsburg (Alemanya) de la petita ciutat de Volkmarsen. Aquesta llegenda explica la invasió d'uns cavallers malvats que van segrestar a la bella dama, que presa del seu pànic va encomanar el seu esperit a les mans de Déu i va saltar a l'abisme des de la torre més alta del castell on va ser portada. Des d'aquest dia, ella apareix de tant en tant, vestida de robes blanques brillants com a símbol de goig celestial.

Avui en primícia i en un joc de realitat i ficció, hem volgut personificar aquesta llegenda mitjançant la simbiosi entre imatge i paraula i situar-la en el majestuós castell que presidia la Vall del Vernissa a primeries del segle XV. Una història d'amor i de desamor, de disbauxa i disputes bèl·liques, amb el testimoniatge dels monjos de Sant Jeroni de Cotalba, que acabarà de la pitjor forma possible.

PILATUS: MOUNTAIN OF DRAGONS, de STEVE REINEKE

Obra que va ser encarregada per la Jugend-Blasorchester (Youth Wind Orchestra) de la ciutat de Lucerna (Suïssa) per commemorar el 50 aniversari del conjunt. Aquest poema simfònic per a Banda Simfònica comença amb la muntanya Pilatus a la nit, embolicada en la foscor i el misteri entre els núvols per sobre dels Quatre Cantons.

En despuntar l'alba, una banda d'aventurers valents pujarà a Pilatus a la recerca de dracs per acabar amb ells. Després d'un ardu camí ple d'impressionants vistes i la bellesa terrestre, els aventurers finalment es toparan amb el cau del drac. El poderós drac es desperta i haurà de lluitar contra els invasors dels seus dominis. Tots els aventurers menys un són ferits de mort deixant en un estat lamentable a l'humà que demanarà misericòrdia i perdó al drac. Demostrant gran compassió, el drac, de les seves pròpies ferides, produeix una pedra màgica, cridada draconític, per guarir i salvar als intrusos. D'aquesta manera, el drac també ha ajudat en la compassió i tolerància dels cors i ments humanes que els portarà a una convivència feliç i en pau amb els dracs de Pilatus.

A fi de retre un homenatge als nostres veïns que feren del conreu del raïm moscatell un mode de vida durant la 2a meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX als riuraus de la nostra població, hem volgut narrar en imatges el procés d'elaboració de la pansa, sota la mirada envellida d'un ancià al qual l'emoció continguda i els múltiples records li negaran els llagrimalls.

ORGANITZA, COL·LABORA

ORGANITZA, COL·LABORA

AJUNTAMENT D'ADOR	AGRUPACIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA D'ADOR	FEDERACIÓ DE SOCIETATS MUSICALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA