Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

PROGRAMA DE CONCERT

Obres interpretades per la Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador en l'any 2017

Nom de l'obra	Autor
Carmen Carrera, pasdoble de concert	José Luis Represas (1970)
Adventure, obra simfònica	Markus Götz (1973)
Viktor's Tale, banda sonora	John Williams (1932)
Shalom!, suite danses tradicionals hebrees	Philip Sparke (1951)
L'Artigiano, obertura	Pablo Olivas Marco (1989)
Serenade, serenata cantata	Franz Schubert (1797)
Libertango, tango	Ástor Piazzolla (1921)
American Graphity, selecció de temes nord-americans	Naohiro Iwai (1923)

NOTES AL PROGRAMA

CARMEN CARRERA, pasdoble de concert de JOSE LUIS REPRESAS

Diuen que la família no es tria. Uns altres diuen que la família és el més important. Hi ha arguments per defensar qualsevol postura. Per a l'autor la família és el més important, i així, part de la seva obra està dedicada a germans, fills, el seu pare... i faltava la mare. Li dedica aquest pasdoble amb tocs heròics de copla, que explica tan bé la personalitat de sa mare Carmen Carrera, per homenatjar-la. Un exigent solo de dos clarinets en el trio del pasdoble, està pensat en el germà de l'autor, clarinetista i fill de l'homenatjada.

ADVENTURE, obra simfònica de MARKUS GÖTZ

Adventure, composició de l'alemany Markus Götz, on es pot gaudir d'una vertadera pel·lícula d'aventures. L'oient pot crear en la seva imaginació, fins i tot, les fotos d'aquesta aventura. L'obra comença quan apareix en un primer plànol l'heroi, valent i audaç. L'heroi és arrossegat a superar perills i cau a un riu cabdalós replet de cocodrils salvatges i molts altres reptes que haurà de superar. L'heroi sobreviu a tots aquests perills i troba l'aventura més gran en l'amor d'una bella princesa amb la qual iniciarà un romanç guiat pel seu cor. Però l'acció no ha de descansar i acaba l'obra cridant novament a l'aventura.

VIKTOR'S TALE, banda sonora de JOHN WILLIAMS

Banda sonora de La Terminal, pel·lícula americana de l'any 2004 dirigida per Steven Spielberg i protagonitzada per Tom Hanks i Catherine Zeta-Jones. La pel·lícula gira al voltant d'un home que es queda atrapat en la Terminal de l'aeroport de John F. Kennedy de Nova York quan se li nega l'entrada als Estats Units i al mateix temps no pot tornar al seu país natal a causa d'un cop militar.

La pel·lícula està parcialment inspirada en la permanència de 18 anys de Viktor Navorsky, un viatjant de la regió de Krakhozia, en la Terminal de l'aeroport Charles de Gaulle de París (França) de de 1988 fins a 2006

Clarinet solista, Jordi Bataller

SHALOM!, suite de danses tradicionals hebrees de PHILIP SPARKE

L'extensa música tradicional (popular) hebrea, es tradueix en un repertori de cançons particularment riques i variades. Les cançons van associades a la religió, la història, les festes i les celebracions. Shalom!, vol reflectir esta diversitat de cançons, expressant un ampli catàleg de sentiments, des del lament fins a l'alegria.

L'obra està dividida en tres temps

1. V'ha'ir Shushan - Havdala. Està basada en els textos bíblics del llibre d'Esther, que relata la celebració de la victòria dels jueus. L'Havdala, és el cant de les cerimònies familiars en la sinagoga. Aquesta marca el final del Sabat i d'altres festes religioses.
   
2. Hanerot Halalu - Ba'olam Haba. Hanerot Halalu es canta per a acompanyar l'encesa de veles en la festa del Hanukkah i Ba'olam Haba fa referència al món que està per vindre (després de la mort)
   
3. Mishenichnas Adar, Ani Purim - Yom Tov Lanu.Les tres cançons d'aquest moviment s'usen en la festivitat del Purim, que commemora una gran victòria sobre l'opressió i s'explica en Megillah, els manuscrits d'Esther. Purim ocorre durant els catorze i quinze dies d'Adar, el dotzé mes del calendari hebreu.
   

L'ARTIGIANO, obertura de PABLO OLIVAS MARCO

L'Artigiano, composta en 2015 i sota la supervisió del mestre Joan Enric Canet, és la primera peça simfònica per a banda de l'autor. En ella es parteix com a base de les estructures utilitzades per Tchaikovsky i Shostakovich en les seues obertures i s'empren trets de l'estil compositiu de tots dos.

La composició en si mateixa es construeix entorn a dos temes contrastats que, després de tot el transcurs de l'obertura, són presentats de manera simultània. A més, per realitzar completament l'estructura, la peça compta amb una introducció lenta que parteix de materials del primer tema i un breu desenvolupament tant temàtic com a tonal.

És important destacar que els valors que més es van treballar en l?Artigiano van ser els de claredat melòdic-harmònica, aconseguida mitjançant el treball artesanal de les unitats fraseològiques de la peça, coherència estructural i tonal i, finalment, claredat i equilibri.

SERENADE, serenata cantata de FRANZ SCHUBERT

L'immortal Serenade de Schubert va ser escrita el 1826. És tan familiar que no necessita cap anàlisi, ni és necessari des de cap punt de vista. Simplement, és una melodia preciosa des de la primera nota, escrita a partir de la inspiració del moment, i encara es caracteritza per la perfecció absoluta de l'acabat i la gràcia i la bellesa de la qual mai no es cansa. Va ser originalment composta com un chorus solista i masculí i posteriorment es va reordenar per a veus femenines. Les circumstàncies de la seva composició, tal com va explicar el biògraf de Schubert, Von Hellborn, són d'un interés més que ordinari. Von Hellborn diu:

Un diumenge, durant l'estiu de 1826, Shubert amb diversos amics tornava de Potzleinsdorf a la ciutat i, va veure al seu amic Tieze assegut en unataula al jardí del Zum Biersack. Tieze tenia un llibre que estava obert davant d'ell,i Schubert aviat va començar a donar volta les fulles. De sobte, es va aturar i, apuntant a un poema, va exclamar: una melodia tan deliciosa acaba de venir al meu cap, si jo tingués un full de música amb mi. Herr Doppler va dibuixar algunes línies musicals a la part posterior d'una factura, i enmig d'un genuí torneig dominical, amb violinistes, jugadors de bitxo i cambrers que s'executen en diferents direccions amb comandes, Schubert va escriure aquesta bonica melodia

Bombardí solista, Ferran Mascarell

LIBERTANGO, tango de ÁSTOR PIAZZOLLA

Libertango és tant un disc com una cançó del compositor i músic de tango argentí Ástor Piazzolla, publicat per primera vegada en 1974 a Milà, i reversionat per molts artistes diferents. El seu títol és una paraula composta pels termes llibertat i tango, presumiblement com a bandera de la lliberat creativa que buscava Piazzolla en crear l'anomenat tango nou, a diferència del tango clàssic.

AMERICAN GRAPHITY, selecció de temes nord-americans de NAHOIRO IWAI

Arranjament del compositor japonés Nahoiro Iwai amb peces molt conegudes com Fly me to then Moon de Frank Sinatra, Johnny Angel de Shelley Fabares, Red Roses for a blue Lady de Paul Anka, By the Time I get to Phoenix de Glen Campbell i Bye Bye Birdie de Charles Strouse i Johnny Green.

ORGANITZA, COL·LABORA

ORGANITZA, COL·LABORA

AJUNTAMENT D'ADOR	AGRUPACIÓ MUSICAL SANTA CECÍLIA D'ADOR	FEDERACIÓ DE SOCIETATS MUSICALS DE LA COMUNITAT VALENCIANA