Vosté està > banda > concerts de la banda > any 2013 > concert de Santa Cecília
Nom de l'obra | Autor |
---|---|
Brisas de Mariola, pasdoble | Paco Esteve Pastor, (1915-1989) |
Poema nostàlgic | Joan Enric Canet, (1961) |
Greek folk song suite | Franco Cesarini, (1961) |
Nom de l'obra | Autor |
---|---|
Tanhäuser, cor de pelegrins | Richard Wagner, (1813-1883) |
La boda de Luis Alonso, intermedi | Gerónimo Giménez, (1852-1923) |
La llegenda de Maracaibo | Jose Alberto Pina |
Director: RAMON GARCIA I SOLER
BRISAS DE MARIOLA, pasdoble de Paco Esteve Pastor
Brisas de Mariola, és un pasdoble dianer del Mestre Paco Esteve de Muro d'Alcoi, autor d’un gran nombre d'obres per a les festes de moros i cristians. Les línies melòdiques elegants i abolerades són la característica més important en aquesta obra.
POEMA NOSTÀLGIC de Joan Enric Canet Todolí
El Poema nostàlgic forma part de tot un seguit de poemes simfònics que el compositor Joan Enric Canet ens ha anat regalant durant els últims 20 anys des de que començara el cicle amb Viento del Pueblo, dedicat al poeta Miguel Hernández. Dins d'esta línia podem trobar altres com Sombras nada más o Poema Polar entre d'altres. El que hui presentem està dedicat a la dona de l'autor i a més a més va ser encàrrec de l'Institut Valencià de la Música per a ser obra obligada en la 2ª secció del Certamen Autonòmic celebrat a Xest en 2004. L'obra està elaborada amb els recursos simfònics dels grans mestres d'aquest gènere com els rusos Smetana o Musoursky, tot impregnat d'un regust nostàlgic que ens recorda les grans simfonies de Sostakòvitx.
GREEK FOLK SONG SUITE, de Franco Cesarini
I. O Charalambis
II. Stu Psiloriti
III. Vasilikos tha Gino
Greek Folk Song Suite de Franco Cesarini està basada en cançons pertanyents a la tradició musical grega. La primera, O Charalambis, és una cançó típica de kalamatianos, una dansa tradicional circular en 7/8. Aquesta música de caràcter satíric s'interpreta en diverses noces i descriu la història d'un jove que defuig del casament a l'últim moment. El fragment central d'aquesta obra desenvolupa un altre tema tradicional denominat I Voskolupa. El segon moviment, Stu Psiloriti , fa referència a una antiga melodia de l'illa de Creta. Psiloriti és el cim de la muntanya Anada . El tercer moviment està basat en la cançó Vasilikos tha Gino , un cant molt antic de la regió de Ipeiros. Alguns elements d'aquest moviment ens recorda al sirtaki , la més cèlebre de totes les danses gregues.
TANHÄUSER, cor de pelegrins, de Richard Wagner
Per conmemorar el bicentenari del naixement de Richard Wagner hem triat una de les pàgines més famoses de les seues òperes. Es tracta del cor de pelegrins de Tanhäuser. Esta òpera va ser estrenada a Leizipg sota la direcció del propi compositor en 1845.
LA BODA DE LUIS ALONSO, intermedi, de Gerónimo Giménez
L'intermedi de La boda de Luis Alonso pertany a la sarssuela del mateix nom, composta per Gerónimo Giménez en 1897, un dels autors més representatius de la sarsuela d'aquest període, es caracteritza per la presència dels ritmes ternaris que tant recorden la música espanyola del segle XVIII.
LA LLEGENDA DE MARACAIBO, de Jose Alberto Pina
La llegenda del Sant Crist de Maracaibo va començar fa gairebé 308 anys. Aquest bell galió arribava d'Amèrica amb altres vaixells en una flota al comandament de l'almirall i general Manuel de Velasco i Tejada a la ria de Vigo. El seu escorta francés li havia recomanat que es protegís davant la proximitat d'una flota enemiga procedent d'Anglaterra i les Províncies Unides (germen dels actuals Països Baixos). Havien olorat l'or i la plata colonials que omplien les entranyes dels vaixells i estaven a l'aguait. Les dues flotes van entrar en combat el 5 de novembre de 1702, res més passar l'estret de Rande que va donar nom a la batalla. També va servir perquè Jules Verne situés a les costes gallegues l'avituallament d'or del Nautilus de 20.000 llegües de viatge submarí.
La baralla es va decantar aviat del costat anglès i neerlandès, que va causar 4.000 morts i ferits entre francesos i espanyols. Les tropes dels almiralls George Rooke i Philips van Almonde es van quedar amb gairebé tot el tresor (alguna cosa es va poder salvar abans). Els vencedors van repartir la càrrega entre els vaixells més sans i omplir el Sant Crist, ja que era el galió amb més capacitat . No obstant això , el desconeixement de la zona per part del capità va fer que partís amb marea baixa, però el vaixell no va poder remuntar i es va enfonsar ple de riqueses.