Vosté està > música de cambra > solistes

Estudi sobre l'Obertura Hebrea de S.Prokofiev


CONCERT DE MÚSICA DE CAMBRA SANTA CECÍLIA 2011

TÍTOL

Estudi sobre l'Obertura Hebrea de S.Prokofiev

***La seva estructura segueix la forma d'una obertura convencional. Està escrita en la tonalitat de do menor. El clarinet i el violoncel destaquen en la peça, en introduir el primer i segon tema, respectivament. No obstant això, tots els instruments estan equilibrats i cada instrument toca tots dos temes, gairebé sempre en imitació. La part de piano, de manera curiosa, no és molt difícil en comparació de moltes de les virtuosísticas obres per a piano.

La música popular jueva té una qualitat paradógicamente feliç i gairebé tràgica alhora que festiva, que bastants autors, entre ells Shostakóvich, van trobar amb molta força. El primer tema, una mica allegro, té un ritme saltarí i festiu, donant-li un aire agitanat. També té una característica ocupació dels intervals de semitó, recurrents durant tota l'obra. El segon tema, piu mosso, és un bonic tema en cantabile, molt adequat al registre agut del xelo, que posteriorment és tractat per imitació per la resta d'instruments.

AUTOR

***obra de S.Profokiev, estudi per a clarinet de V. Polatschek

Serguei Serguèievitx Prokófiev ,(Sontsovka,prop de Donetsk, Ucraïna, 23 d'abril de 1891 - Moscou, 5 de març de 1953) fou un compositor i pianista rus i una de les principals figures de la música del segle XX. Va compondre en una àmplia gamma de gèneres musicals, incloent-hi simfonies, concerts, música per al cinema, òperes i ballets. Inicialment considerat un compositor d'avantguarda, amb el seu primer concert per a piano (1910), més tard adoptà un estil de caire neoclàssic, amb les seves simfonies per a orquestra, les sonates per a piano, el conte musical Pere i el llop (1936), una sonata per a flauta i piano, obres corals, etc. Conreà amb intensitat la música escènica, especialment amb ballets com Romeu i Julieta (1935) i La flor de pedra (1950), que formen part del repertori internacional, i amb òperes com L'amor de les tres taronges (1921), L'àngel de foc (1925) i Guerra i pau (1946). També va compondre música per als films Aleksandr Nevski (1938), Ivan el Terrible (1945), etc.

Després dels difícils anys de la revolució russa (1916-18), Serguei Prokófiev decidí treballar amb més tranquil·litat fora de la seva terra natal. Havent-se instal·lat a París i als Estats Units, l'acollida triomfal que li féu Rússia en la seva gira com a concertista l'any 1928 li féu replantejar-se el seu exili voluntari. Durant la primavera de 1933, després d'haver realitzat molts concerts per tot el món, decidí retornar definitivament a la seva pàtria. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, els desigs de canvi estètic com a compositor van topar amb les restrictives pautes ideològiques de la dictadura musical imposada pel règim estalinista. El compositor va arribar a ser prohibit i va ser acusat d'«antidemocràtic, degenerat i burgès» i «aliè als gustos artístics del poble soviètic».

***Informació extreta de Wiquipèdia

INTÈRPRET

Jordi Bataller, clarinet Solista de la Banda de l'Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador

Agrupació Musical Santa Cecília d'Ador - Copyrigth@2010 - La Música Llenguatge Universal